Les mascotes no sempre expressen el dolor o el malestar de manera evident. A diferència dels humans, tendeixen a amagar els símptomes per no mostrar debilitat, un instint heretat dels seus avantpassats. Per això, reconèixer els senyals inicials pot marcar la diferència en el tractament i benestar.
Alguns signes subtils inclouen canvis en la gana, reducció de l’activitat, dormir més del normal, coixesa lleu, llepar-se insistentment una zona o amagar-se. També poden aparèixer canvis de comportament, com irritabilitat o apatia.
En gats, la manca de neteja del pelatge o deixar d’utilitzar l’arener poden indicar dolor. En gossos, el jadeig excessiu o la dificultat per pujar escales són senyals d’alerta.
Observar regularment els ulls, les orelles, la pell, les genives i el pes ajuda a detectar anomalies abans que empitjorin. Davant qualsevol canvi persistent, per petit que sembli, és recomanable visitar el veterinari. Un diagnòstic precoç no només millora la qualitat de vida de la mascota, sinó que també augmenta les possibilitats d’èxit del tractament i redueix despeses futures.
